català - español
C/ Aníbal, 29, 1ºA · 07013 · Palma · Telèfon: 971 736951 · Fax: 971 221741 · podowen@teleline.es · www.podowen.com
Preguntas más frecuentes - Centro Terapéutico Podológico Pedro Aloy Felani
¿Què és un galindó?
Un galindó és una prominència en el costat del peu, a l'altura de l'articulació del dit gros. El dit gros, en alguns casos, pot estar desviat cap als dits petits afectant-se la posició d'aquests.
CAUSES DELS GALINDONS
Generalment existeix una predisposició genètica, heretant-se el tipus de peu que predisposa al galindó. Els peus plans o excessivament flexibles són uns peus propensos a desenvolupar galindons o altres alteracions. Altres causes poden ser traumatismes, artritis reumatoide i malalties neurovasculars. A més en peus amb certa predisposició, la sabata facilita el desenvolupament del galindó, motiu pel qual les dones a causa del tipus de calçat que usen, sofrixen més d'aquesta patologia.
SINTOMES DELS GALINDONS
Moltes vegades el dolor no es correspon amb la deformidad; galindons prominents poden ser poc dolorosos i petites deformidades poden provocar dolors intensos. Normalment el dolor es desenvolupa per frec del calçat que provoca inflamació i que pot acabar en una bursitis. Amb el pas del temps el dolor es fa més intens, dificultant el caminar o fins i tot el calçar-se correctament.
¿Que són els dits de martell?
Els dits en martell, més freqüents en el 2º i 3º, són dits corbats en l'articulació central. Si la curvatura és doble, central i distal, són dits en arpa.
La curvatura del dit provoca major frec en el calçat, formant-se un call i inflamació conseqüent. És important ressaltar que en aquest cas el call no és un problema de pell, sinó que la pell s'irrita per l'os prominent que frega amb la sabata.
CAUSES DELS DITS EN MARTELL
Els peus plans, peus cavos i peus molt flexibles predisponen a aquests problemes. Altres causes són dits excessivament llargs, artritis reumatoide i alteracions neurovasculars. Les dones pateixen més probablement pel tipus de calçat.
¿Què és la onicocriptosis?
Es tracta d'una alteració molt freqüent tant en la població infantil com en els adults, que ocorre quan la vora de la ungla es clava en la carn circumdant. El dit més afectat sol ser el dit gros.
CAUSES DE LA ONICOCRIPTOSIS
Pot generar-se per alteracions congènites en la curvatura de la ungla, traumatismes, un cort inadequat, calçat excessivament estret o deformitats digitals com galindons i dits en martell.
SINTOMAS DE LA ONICOCRIPTOSIS
La sintomatología varia des de dolors moderats fins a inflamació i infecció amb drenatge purulent.
TRACTAMENTS PER A LA ONICOCRIPTOSIS
En els casos més moderats el podòleg tractarà de reeducar la ungla perquè no es clavi, però en els més severs s'opta per una solució definitiva, que consisteix en una petita intervenció quirúrgica que elimina únicament la vora de la ungla des del seu naixement. D'aquesta forma s'evita que es torni a clavar.
Dolor en el taló ¿quines són les causes?
En un gran percentatge dels casos el dolor és a causa de la tensió i/o inflamació d'un lligament que pasa per la planta del peu des dels dits fins al taló. Aquest lligament es diu Fascia Plantar.
Activitats com córrer, estar molt temps dret o l'augment del pes poden sobrecarregar i inflamar la Fascia. Canvis en la forma de trepitjar per dolor d'esquena, maluc o genoll o un peu pla amb arcs descendits poden també provocar el dolor. En les persones majors la pèrdua de grassa plantar també resulta determinant.
El dolor sol ser més freqüent en un sol taló, encara que pot afectar als dos. Homes i dones són igualment propensos.
La radiografia del taló pot presentar un espolón ossi en la zona on la Fascia s'insereix, encara que la meitat dels casos amb dolor en el taló no tenen espolón i un 15 % dels adults sense dolor de taló si tenen espolón.
No existeix una relació directa entre tenir un espolón i dolors de taló.
¿Quines són algunes de les alteracions en el peu dels nens?
A continuació descrivim les alteracions més freqüents per a valorar el que es considera normal o no.
PEU PLA
En termes científics es denomina peu pronat. Un cert aplanament resulta normal però un excés pot donar lloc a problemes com galindons o dolor de taló en adults. Normalment el tipus de peu s'hereta; és normal que els nens fins als 4-5 anys tinguin un cert grau d'aplanament a causa de la posició uterina i al desenvolupament de les cames.
Si el seu fill és major de 3-4 anys i té un peu diferent a un altre o es queixa d'enrampades o cansament excessiu o si un familiar ha tingut peus plans, s'ha de consultar amb un podòleg especialista.
CAMINAR DE PUNTETES Els nens que comencen a caminar d'hora solen caminar de puntetes, però després de 6 mesos s'ha de corregir. Si persisteix, és convenient consultar amb l'especialista per a descartar problemes neurológics o múscul esquelétics.
CAMES ARQUEADES A causa de la posició uterina, els nens al néixer tenen les cames arqueades. Normalment aquesta tendència desapareix entre els 2-3 anys. Si passats els 3 anys persisteix, hauria de consultar-se amb l'especialista.
CAMES EN X Forma part del desenvolupament normal del nen, des dels 2 anys fins als 6-7 anys, si s'acompanya de dolor o caigudes freqüents, o una cama és diferent a l'altra, és convenient consultar a l'especialista.
CAMINAR FICANT ELS PEUS (marxa en adducció) Igual que la resta de les alteracions, existeix un component genètic que condiciona aquest procés. Un cert grau de adducció es pot considerar normal, encara que la tendència sol desaparèixer als 7-8 anys.
Si el nen neix amb els dits mirant cap a dintre i el pié adopta forma de C mirant des de la planta, es recomana consultar amb l'especialista com més aviat per a corregir la desviació.
¿Quines són algunes de les lesions esportives?
AL córrer, el que succeïx en la majoria dels esports, la càrrega que reben els peus es multiplica dos o tres vegades depenent de la velocitat. Aquesta sobrecàrrega necessita cures especials per a evitar lesions.
L'ús de calçat adequat a l'activitat esportiva és fonamental i la majoria de les vegades són necessàries plantilles a mesura per a control biomecanic i millora d'amortiguació.
TIPUS DE LESIONS ESPORTIVES Segons el tipus d'esport i el moviment que es realitza existeix major predisposició a determinades lesions.
LESIONS PER APLANAMENT REPETIT DEL PIÉ
El aplanament continuat dels arcs del peu (sobrepronación) en esports de carrera contínua com marató i cross, entre uns altres, provoca tensió en la fascia plantar i en els tendons. Sabatilles en mal estat i córrer en superfície dura o irregular augmenten la possibilitat de lesionar-se. Lesions com fascitis plantar, tendinitis aquilea i periostitis són degudes a la sobrepronación.
LESIONS PER SALT REPETIT
AL saltar, les càrregues es transmeten a la part anterior del pié, en comptes de tota la planta. Esports com bàsquet, handbol i voleibol, augmenten el stress en la part anterior del pié, podent causar fractures de “stress” en els metatarsians.
LESIONS PER MOTIUS LATERALS
Esports com tennis, raquet,… requereixen canvis d'adreça molt ràpids. Amb aquests moviments les articulacions sofrixen més podent provocar el trencament de lligaments. Els esquinços de turmell en diferents graus són típics en aquests esports.